Davant de l’exposició “Mujer, mano, sexo, raíces”, de la pintora Susana Cos, m’han brollat un munt de paraules que, ara, voldria aplegar amb certa il·lació i claredat.
La Susana és una artista amb dues parts ben contrastades de la seva vida, la d’abans i la de després. Abans i després, de què? Fàcil i difícil de respondre. De resultes d’un problema de salut, quan ja s’havia manifestat com a pintora, amb diverses exposicions celebrades, la Susana va patir un fet trasbalsador que li va canviar radicalment la seva vida artística.
Va perdre la mobilitat del braç dret i, amb molta voluntat, persistència i claredat de motivació i objectius, va decidir tornar a pintar. La pintura l’havia omplert abans de l’accident i la pintura, a més de la família, hauria de ser la seva fita emocional i expressiva, més encara quan també va perdre la facultat d’expressar les seves idees a través de la paraula.
Es va haver de reeducar per parlar i per pintar. El braç esquerre, en perfectes condicions, s’ha convertit, després de nombrosos intents i anys d’insistència en el braç expressiu de la seva pintura, dels seus pensaments. L’obra pictòrica ha reduït la mida: dels grans llenços ha passat a les imatges de menys grandària.
D’aquesta nova etapa destaquen les pintures minimalistes en cubs de fusta, els quals ajunta fent conjunts fins aconseguir amb dos, quatre, vint, etc. cubs una obra diferent que s’ha de veure des del contingut individual de cada cup fins al global de tots ells assemblats. Un collage de la seva expressió artística integrada per moments viscuts, somiats i desitjats, els quals fa arribar al públic amb absoluta sinceritat.
Títol: “Mujer. Cara. Baobab. Ojos. Termitero. Cocodrilo. Agua. Cueva. Felino. Elefante. Embarazada. Huevos de araña. Hiena. Culo. Bailarina. África”
Aquests pensaments em brollen de resultes de l’exposició “Mujer, mano, sexo, raíces” que la pintora ha inaugurat el 13 de gener de 2012 a la Sala d’exposicions Lluïsa Franch de les Cotxeres de Sants, del carrer de Sants, núm. 79.
Una vintena de composicions, la majoria en fusta, formen part de l’exposició i, fent honor al seu títol, destaquen com a temes genèrics la dona i el sexe, però per damunt seu hi posaria el gegantí quadre, fet en 2011, de títol “Hablar” i el munt de representacions del rostre femení. L’únic contingut d’ “Hablar” és la paraula “hablar”, la qual repeteix mil-i-una vegades per expressar el problema principal de la pintora que és la impossibilitat de parlar i de transmetre les seves idees i emocions a través de paraules i oracions. El rostre femení, sovint el mateix, probablement la faç de l’artista, coberta amb un vel, és una nova expressió de la mancança de la parla.
Títol: “Hablar I” Títol: Fragment de “Mujer. Cara. Baobab. Ojos. Termitero. Cocodrilo. Agua. Cueva. Felino. Elefante. Embarazada. Huevos de araña. Hiena. Culo. Bailarina. África”
La representació del cos femení supera la mida individual dels cubs i, sovint, el cos es descompon en parts i fragments pintats en altres cubs.
Títol “Sangre”
Títol: “Mujeres”
Títol: “Mujer II” Títol: “Mujer III”
La dona, abastament representada a l’exposició, a més de les formes dels rostres amb vel, pren també la d’imatges inconcretes, esvaïdes, quasi apuntades, que expressen vida, natura viva:
Una visió frontal de la dona, amb el cap girat, mostra les formes contundents de cuixes i pits. Sembla aliena a la seva circumstància, al temps que guaita l’horitzó llunyà, tancada en un pensament que se’l guarda per ella. Esplèndid el traç de l’ull que fa pensar en el somni i el rostre punxegut amb el nas i els llavis com si fos una deessa egípcia.
Títol: Fragment de “Mujer. Cara. Baobab. Ojos...”
Nova presència femenina suavitzada amb roba transparent que permet presentar una imatge blanca damunt el fons de la pintura, ocultar el cos de la dona i imaginar les possibles formes:
Fragment de “Cebra. Cocodrilo. Avestruz. Termitero. Cara con màscara. Pubis. Coche. Ñus. Águila. Ojo. Pierna. Pecho. Ángeles. Árbol talado. Estrellas. Jirafa. Baobab. Hablar. Embarazada. Nubes. Llorar”
Una altra presència significativa en l’obra de Susana és la del món vegetal i animal de la sabana africana, fruit d’un viatge recent a Tanzània. Baobabs i arbres de tota mena es donen cita en els diferents quadres exposats; de la fauna africana, destaquen els cocodrils i algun ocell. Un cim cònic aproxima als nostres ulls la imatge del Kilimanjaro vista per l’autora, al temps que un gran ocell vola damunt el cim. Altres cops, és una acàcia de la sabana la que mostra les arrels sota terra i construeix un món soterrani de vincles i lligams.
Fragments de “Mujer. Cara. Baobab. Ojos. Termitero. Cocodrilo. Agua. Cueva. Felino. Elefante. Embarazada. Huevos de araña. Hiena. Culo. Bailarina. África”
Títol: Fragment de “Cebra. Cocodrilo. Avestruz. Termitero. Cara con màscara. Pubis. Coche. Ñus. Águila. Ojo. Pierna. Pecho. Ángeles. Árbol talado. Estrellas. Jirafa. Baobab. Hablar. Embarazada. Nubes. Llorar”
Títol: Fragment de “Cebra. Cocodrilo. Avestruz. Termitero. Cara con màscara. Pubis. Coche. Ñus. Águila. Ojo. Pierna. Pecho. Ángeles. Árbol talado. Estrellas. Jirafa. Baobab. Hablar. Embarazada. Nubes. Llorar”
Títol: Fragments dels quadres “Mujer. Cara. Baobab...” , “Cebra. Cocodrilo. Avestruz...” i “Nubes. Cara. Corazón. Serpiente. Estrellas. Pájaros. Ojos. Termitero. Baobab.”
De vegades, la pintura es mira la sabana des d’un cim i pinta l’estesa d’acàcies damunt la plana, en un paisatge daurat i ardent en el qual, fins i tot, els arbres estan a punt de cremar-se:
Títol: Fragment de “Mujer. Cara. Baobab. Ojos. Termitero. Cocodrilo. Agua. Cueva. Felino. Elefante. Embarazada. Huevos de araña. Hiena. Culo. Bailarina. África”
El cocodril, símbol de depredació i mort, aporta la visió de la lluita i la supervivència en un paisatge on la mort es manifesta diàriament:
Fragments dels quadres “Mujer. Cara. Baobab. Ojos...” i “Cebra. Cocodrilo. Avestruz...”
Fragments dels quadres “Mujer. Cara. Baobab. Ojos...” i “Cebra. Cocodrilo. Avestruz...”
Finalment, sexe, mans i ulls completen una panoràmica de la cosmovisió vital i simbòlica de la pintora, els quals expressen la bellesa i el contacte: esperit i cos.
Fragments dels quadres “Hablar II”, “Mujer II” i “Mujer. Cara. Baobab. Ojos...
En definitiva, una excel·lent exposició que mostra els progressos fets per l’artista en els darrers anys i la projecció de la seva obra que ha de seguir donant fruits d’innovació creativa.
Barcelona, 14 de gener de 2012
Miquel Sánchez